Quan la barqueta es tomba...

    M'agrada jugar, m'agrada gronxar-me, sentir una mica d'adrenalina dolça al cor durant una passejada assoleidada, pro tanmateix no veig res amb què poder divertir-me, amunt, avall, de costat... Només faig que caminar i caminar. Veig que hi ha els gronxadors per la canalla, quines ganes de pujar-hi, pro no puc, què diria la gent, segur que se n'enriuria, i ara... una noia adulta fent l'animal.. quina vergonya.. Això ho fan les criatures. Quina enveja, quina barra.. Però els adults no tenim dret a sentir-nos més vius, més juganers, més petits?? No mereixem descansar i deixar les pors i els problemes en un crit durant una baixada pel tobogant?? Jo crec que si.