Looking for paradise

Ens passem la vida cercant; cercant el paradís de felicitat que ens aporti la serenor, la tranquilitat i la pau interiors que necessitem; creiem que això en ho donarà el tenir una casa mes gran, un marit/esposa, uns fills, un cotxe nou, o una vida laboral estable. Mentrestant i de la mateixa manera, ens anem omplint de fàrmacs quimics per curar els nostres mal fisics, ens anem omplint d'informació supèrflua, inncessaria; mengem aliments artificialment cuinats i comprem productes imprescindibles per satisfer els nostres desitjos momentanis.... I la majoria de les vegades ens aguantem i ens resignem per tal de quedar bé amb els altres, la hipocresia ens envolta i no som qui realment som. Tanmateix seguim cercant el paradís de la felicitat. El trobarem? Jo crec que no.

El ratolinet Perez

Diu el conte del Ratolí Perez que per a que un infant pugui rebre un present del ratolí a canvi d'una dent de llet, aquest ha de deixar encesa una llumeta a la seva habitació; així ell sap on l'ha d'anar a cercar. Les dentetes li serviràn per crear un bonic i ofanós castell que deixarà perplexos a tots els seus amics. 

I dic jo... li serviràn també les dentetes de gat?? El Buc avui ja n'ha perdut dues.. Serà capaç el ratolí d'entrar en una casa on hi ha tres gats caçadors per emportar-se un dels ullals que he guardat? Deixarem una espurneta de llum per si de cas. No obstant, el més segur, es que l'endemà em trobi la dent al mateix lloc, i en Buc un xic  més gras... 

Ara o mai...

Ha passat un any; vaig començar a escriure unes paraules en un blog i es van quedar gelades, garratibades, no han crescut, no n'he escrit d'altres i s'han, fins i tot desintegrat en l'infinit; per tant; ara i en la distància m'he decidit a recuperar-les. A parlar de nou.